LIJ | Promoció de la lectura

Per què Frank ha guanyat el premi Llibreter?

Crec que faig ja una mica tard amb aquesta entrada però necessitava fer-la. El Premi Llibreter d’aquest any ha premiat grans llibres com per exemple Permagel en la categoria de novel·la catalana de l’any o Frank. La increïble història d’una dictadura oblidada en la categoria de àlbum il·lustrat. Avui m’agradaria donar una sèrie de raons per les quals em sembla el digne guanyador.

Una història necessària

La primera raó per la qual aquest llibre val la pena és l’absoluta necessitat de tractar aquest tema que, malauradament, és un tabú a molts entorns. Crec que es pot fins i tot dir que és un tema arriscat en el temps que corren. Però precisament per això, quan la censura està a l’ordre del dia, la fragilitat de la paraula democràcia ens acompanya arreu, cal recordar d’on venim per poder evitar caure en els mateixos errors. Ximo Abadía explica la dictadura i caracteritza el personatge de Franco amb una ironia que ofereix la possibilitat de compartir la lectura entre petits i grans. 

frank1-2-600x700

Foto: Dibbuks

Ajuda a desmitificar la relació directa entre llibre àlbum i primers lectors

“Ui, no, aquest llibre no m’agrada per un nen tan petit!”. Esque aquest no és un llibre per a nens petits. Costa molt apropar al públic l’àlbum il·lustrat quan els nens ja són una mica més grans i ja no parlem d’un llibre com aquest, que aniria més adreçat a secundària. Estic preparant una trilogia pel mes de setembre per abordar aquest tema però ja us avanço que és un tema riquíssim, amb una oferta àmplia per a totes les edats. Aquest llibre necessita una certa maduresa per llegir-se i alhora el tractament és assequible. Crec que ha estat una elecció magnífica per part del jurat, premiar un àlbum tan original i tan “difícil” de catalogar perquè obra noves perspectives sobre el gènere. 

frank1-3-600x700

Foto: Dibbuks

Intel·ligència de la forma

Per començar, quasi tot el llibre està format per una gama de colors molt tancada, predominant sobretot el negre, el vermell, el taronja i el blau. El tipus d’il·lustració també ajuda a donar aquesta sensació de “simplicitat”, que en realitat esdevé una aposta pel simbolisme. Les il·lustracions tenen la mínima caracterització perquè es busca aquesta sensació pamfletària, icònica, metafòrica. No es busca representar Franco com a personatge sinó Franco com a concepte, com fet històric brutal que no s’hauria de tornar a repetir. Aquest ús de la forma és totalment original i fa que a vegades l’àlbum no sigui ben acceptat perquè quan regales un llibre a un nen o un jove, esperes una altra cosa. Tal vegada per això a totes les llibreries s’han tornat bojos decidint on col·locar aquest llibre. 

frank1-1-600x700

Foto: Dibbuks

Parlant de la metàfora de les il·lustracions, el cas més clar és l’associació de formes i ideologia. Què hi ha de menys flexible que un quadrat? No ens cal res més, la subtilesa i la intel·ligència en l’ús de la forma és la força d’aquest llibre. Tres homes obsessionants pels quadrats (tres homes que no necessitem res més que dos detalls per saber qui són) i un món amb abundància de rectangles, rodones i triangles que volen silenciar.

Frank_Page_3

El relat que construeix Abadía, com hem dit, és irònic i es construeix en dues vies: per una banda un relat que ens ofereix el narrador i per una altra banda la presència del relat únic i fantasiós del dictador. Tot desemboca en un final on ressona una paraula més important que mai: LLIBERTAT.

I diria que aquest llibre és un homenatge al no oblid dels fets. Perquè tots tenim familiars que patiren la guerra, tots tenim els relats del avis explicant el que va passar. Va per ells que no ens n’oblidem.

1517914567_072922_1517919316_noticia_normal

Foto: El País

CASTELLANO

¿POR QUÉ FRANK HA GANADO EL PREMI LLIBRETER?


Creo que llego ya un poco tarde con esta entrada pero necesitaba hacerla. El Premio Llibreter de este año, que ofrecen los libreros de Cataluña, ha premiado grandes libros como por ejemplo Permagel en la categoría de novela catalana del año o Frank. La increíble historia de una dictadura olvidada en la categoría de álbum ilustrado. Hoy me gustaría dar una serie de razones por las que me parece el digno ganador.

Una historia necesaria

La primera razón por la que este libro merece la pena es la absoluta necesidad de tratar este tema que, desgraciadamente, es un tabú en muchos entornos. Creo que se puede incluso decir que es un tema arriesgado en los tiempos que corren. Pero precisamente por eso, cuando la censura está a la orden del día, la fragilidad de la palabra democracia nos acompaña en todo, hay que recordar de dónde venimos para poder evitar caer en los mismos errores. Ximo Abadía explica la dictadura y caracteriza el personaje de Franco con una ironía que ofrece la posibilidad de compartir la lectura entre pequeños y grandes.

frank1-2-600x700

Foto: Dibbuks

Ayuda a desmitificar la relación directa entre libro álbum y primeros lectores

“Uy, no, este libro no me gusta para un niño tan pequeño!”. Esque este no es un libro para niños pequeños. Cuesta mucho acercar el público al álbum ilustrado cuando los niños ya son un poco más grandes, y ya no hablemos de un libro como éste, que iría más dirigido a secundaria. Estoy preparando una trilogía para el mes de septiembre para abordar este tema pero ya os adelanto que es un tema riquísimo, con una oferta amplia para todas las edades. Este libro necesita una cierta madurez para leerse y al mismo tiempo el tratamiento es asequible. Creo que ha sido una elección magnífica por parte del jurado, premiar un álbum tan original y tan “difícil” de catalogar porque abre nuevas perspectivas sobre el género.

frank1-3-600x700

Foto: Dibbuks

Inteligencia de la forma

Para empezar, casi todo el libro está formado por una gama de colores muy cerrada, predominando sobre todo el negro, el rojo, el naranja y el azul. El tipo de ilustración también ayuda a dar esa sensación de “simplicidad”, que en realidad se convierte en una apuesta por el simbolismo. Las ilustraciones tienen la mínima caracterización porque se busca esa sensación panfletaria, icónica, metafórica. No se busca representar Franco como personaje sino Franco como concepto, como hecho histórico brutal que no debería volver a repetirse. Este uso de la forma es totalmente original y hace que a veces el álbum no sea bien aceptado, porque cuando regalas un libro a un niño o un joven, esperas otra cosa. Tal vez por eso en todas las librerías se han vuelto locos decidiendo dónde colocar este libro.

frank1-1-600x700

Foto: Dibbuks

Hablando de la metáfora de las ilustraciones, el caso más claro es la asociación de formas e ideología. ¿Qué hay menos flexible que un cuadrado? No nos hace falta más, la sutileza y la inteligencia en el uso de la forma es la fuerza de este libro. Tres hombres obsesionados con los cuadrados (tres hombres que no necesitamos nada más que dos detalles para saber quiénes son) y un mundo con abundancia de rectángulos, redondas y triángulos que quieren silenciar.

Frank_Page_3

Foto: Dibbuks

El relato que construye Abadía, como hemos dicho, es irónico y se construye en dos vías: por un lado un relato que nos ofrece el narrador y por otro lado la presencia del relato único y fantasioso del dictador. Todo desemboca en un final donde resuena una palabra más importante que nunca: LIBERTAD.

Y diría que este libro es un homenaje al no olvido de los hechos. Porque todos tenemos familiares que sufrieron la guerra, todos tenemos los relatos del abuelos contando lo que pasó. Va por ellos que no nos olvidamos.

1517914567_072922_1517919316_noticia_normal

Foto: El País
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s