Monogràfics

Iannis Ritsos | Laura Ballesteros

Escrit per Laura Ballesteros

Una cita 

“Només que, a l’últim moment, els seus ulls foscos

es va aturar enormes, esbalaïts, encisadors, com si de sobte

   copsessin

tot el sentit de la vida, tota la vanitat del seu poder,

i potser tot el sentit de la bellesa, sempre irrealitzada, i

tanmateix viscuda.” [Crisòtemis]

Dues edicions

Si hagués d’escollir una traducció de Ritsos per la correspondència amb la seva veu poètica aquesta seria la del dramaturg i traductor català Joan Casas. Tanmateix, Casas no ha estat ‘fidel’ a una editorial en concret per a traduir l’obra del poeta, així que em decanto per les traduccions publicades a Adesiara. Els llibres, de tapa tova i disseny senzill, inclouen la possibilitat de llegir els poemes en la seva versió original.

Per a aquells que estiguin més avessats a llegir en castellà recomano l’edició, també de tapa tova, que té Acantilado. D’aquesta edició en destacaria el disseny de la coberta, més atractiu que en la versió d’Adesiara. ja que inclou la il·lustració d’un detall arquitectònic que es pot interpretar com una mena de símbol de la individualitat del personatge.

Què té Iannis Ritsos?

La mort i la decadència actuen com el leitmotiv d’una poesia que analitza la caiguda d’una identitat grega, anteriorment inqüestionable, en l’ostracisme que comporta un règim autoritari. Aquesta grecitat, tal com l’anomena el mateix Ritsos, descobreix una necessitat urgent de memòria col·lectiva des d’una veu poètica que ignora les dissertacions abstractes i para esment en la realitat quotidiana de les petites coses.  

Tot i que aquest clam nacionalista podria no ser un al·licient per a lectors gens habituats a aquesta mena de literatura, Ritsos prové de la bella tradició grega, i com a tal, situa el cos en el nucli del poema. Hem d’entendre aquesta corporalitat no des del pressupòsit d’entitat física indissoluble sinó fragmentada en unes al·legories metonímiques que alleugereixen el pes de la sentència del pas del temps.

D’entre tota la vasta producció literària de Ritsos, en destacaria el seu magistral recull de poemes dramàtics Quarta Dimensió que s’allunya de la vessant més compromesa però conserva la preocupació per la història i la subtilesa corpòria. Delimitats entre dues acotacions en prosa, uns testimonis heroics prenen la paraula des d’un espai aristocràtic en runes, on la realitat immediata es confon amb el relat mític.

Un personatge

Podria ser qualsevol dels testimonis de Quarta Dimensió, però es tracta d’escollir un personatge i aquest seria Ismene. Aquesta versió de la germana petita d’Antígona posa en entredit la moralitat de l’heroïna grega; aporta al mite una nova revisió amb la mirada d’aquell que ha triat sobreviure a morir per uns ideals.

Si t’ha agradat Iannis Ritsos, t’agradarà…

Si el que al lector li ha cridat l’atenció és la cara més compromesa, li recomanaria Mare Coratge de Bertolt Brecht. La distància crítica davant de la passió desmesurada que reclama el teatre brechtià s’adiu molt a la lectura que reclamen els versos de Ritsos.  D’altra banda, en el cas que li interessi la sensualitat de la que parlava, és probable que la trobi reflectida en un dels autors grecs contemporanis més aclamats des de l’òptica europea: Konstantinos Kavafis.

FOTO DESTACADA:  Poetry fundation


CASTELLANO


Dos ediciones

Si tuviera que escoger una traducción de Ritsos en función de la correspondencia con su voz poética, ésta sería la del dramaturgo y traductor catalán Joan Casas. De todas formas, Casas no ha sido “fiel” a una editorial concreta a la hora de traducir la obra del poeta, así que me inclino por las traducciones publicadas en Adesiara (catalán). Los libros, en tapa blanda y diseño sencillo, incluyen la posibilidad de leer los poemas en su versión original.

Para los que estén más acostumbrados a leer en castellano, recomiendo la edición, también en tapa blanda, de Acantilado. De esta edición destacaría el diseño de la cubierta, más atractivo que en la versión de Adesiara, ya que incluye la ilustración de un detalle arquitectónico que se puede interpretar como una especie de símbolo de la individualidad del personaje.

¿Qué tiene Yannis Ritsos?

La muerte y la decadencia actúan como leitmotiv de una poesía que analiza la caída de una identidad griega, anteriormente incuestionable, en ostracismo que comporta un régimen autoritario. Esta grecidad, como la llama el mismo Ritsos, descubre una necesidad urgente de memoria colectiva desde una voz poética que ignora las disertaciones abstractas y presta atención a la realidad cotidiana de las pequeñas cosas.

Aunque este clamor nacionalista podría no ser un aliciente para lectores nada habituados a este tipo de literatura, Ritsos proviene de la bella tradición griega, y como tal, sitúa el cuerpo en el núcleo del poema. Debemos entender esta corporalidad no desde el presupuesto de entidad física indisoluble sino fragmentada en unas alegorías metonímicas que aligeran el peso de la sentencia del paso del tiempo.

De entre toda la vasta producción literaria de Ritsos, destacaría su magistral libro de poemas dramáticos Cuarta Dimensión que se aleja de la vertiente más comprometida, pero conserva la preocupación por la historia y la sutileza corpórea. Delimitados entre dos acotaciones en prosa, unos testigos heroicos toman la palabra desde un espacio aristocrático en ruinas, donde la realidad inmediata se confunde con el relato mítico.

Un personaje

Podría ser cualquiera de los testigos de Cuarta Dimensión, pero se trata de escoger un personaje y éste sería Ismene. Esta versión de la hermana pequeña de Antígona pone en entredicho la moralidad de la heroína griega; aporta al mito una nueva revisión con la mirada de aquel que ha elegido sobrevivir a morir por unos ideales.

Si te ha gustado Yannis Ritsos, te gustará…

Si lo que al lector le ha llamado la atención es la cara más comprometida, le recomendaría Madre Coraje de Bertolt Brecht. La distancia crítica frente a la pasión desmedida que reclama el teatro brechtiano se adecúa mucho a la lectura que reclaman los versos de Ritsos. Por otra parte, en caso de que le interese la sensualidad de la que hablaba, es probable que la encuentre reflejada en uno de los autores griegos contemporáneos más aclamados desde la óptica europea: Konstantinos Kavafis.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s