Monogràfics

Dante Alighieri (Florència, 29 de Mayo de 1265) | Marc F. Cuyàs

Una de les coses que m’agradaria aconseguir amb Lletraferits és que la gent perdi la por als clàssics. Perquè els grans escriptors no coneixen el pas del temps. I els grans lectors ens ho demostren. Avui us porto un dels lectors més àvids, més apassionats, més sensibles de Dante. Si el Marc no us fa perdre la por, no sé qui ho farà.

Escrit per Marc F. Cuyàs

Una cita

e par che de la sua labbia si mova / un spirito soave pien d’amore, / che va dicendo a l’anima: Sospira.

I sembla que dels seus llavis sorgís / un esperit suau d’amor ple, / que a l’ànima va dient-li: – Sospira!

Dues edicions

Tot i que la cita és del poema XXVI de la Vita Nuova crec que a partir d’ara només us parlaré de la Commedia (això de Divina va ser afegit després de la mort de Dante). Al meu parer només hi ha una traducció d’aquesta gran obra que valgui realment la pena i és la traducció d’Ángel Crespo. És una traducció perfecta en molts sentits. Però com estem acostumats en aquest país, cada cop és més difícil de trobar. Ara per ara només està disponible en dos formats: una, de Seix Barral: un estoig amb els tres volums, bilingüe i potser un pèl massa cara.

41od94aqrhl-_sx292_bo1204203200_

Font: Amazon

L’altra format, i és el que trio com a edició de tapa dura, és la de Galaxia Gutenberg, de gran format (aquesta sí, molt cara) i il·lustrada per Miquel Barceló. És una edició preciosa, també bilingüe, i amb la traducció i notes de Crespo i que si us agrada aquest text val la pena estalviar per anar comprant poc a poc els tres volums.

8043872017_2

Font: Iberlibro

L’edició en tapa tova la trio exclusivament per les il·lustracions perquè és una traducció al francès i ja no la puc jutjat. Aquest volum de Diane de Selliers Éditions recull tots els dibuixos que el gran Sandro Botticelli feu per al text dantesc. Torna a ser una edició cara però val molt la pena… Per què? Perquè aquest dibuixos mostren com un text tan medieval com és el de Dante en realitat ja està apuntant a la modernitat Renaixentista.

divine comedie

Font: Selliers Éditions

Què té Dante?

És molt fàcil respondre a aquesta pregunta: Dante és el millor poeta que la Humanitat ha tingut mai. Sí, pot sonar categòric però és així. Dante va escriure l’obra enciclopèdica que és la Commedia condensant tota l’essència de l’ésser humà i l’esperit medieval alhora que ho feu amb una bellesa impol·luta (és impossible oblidar les seves metàfores), renovant totes les convencions lingüístiques del moment (l’italià actual és fruit del florentí que va utilitzar), donant respostes a les gran preguntes que han condicionat l’Home (tals com la mort, l’amor i la fe), descrivint uns personatges de gran aprofundiment psicològic (siguin homes o dones i amb una intensitat que és impossible que no trasbalsi la nostra ànima.

L’únic que podria competir amb tot això és Shakespeare (el millor dramaturg que la Humanitat ha tingut mai) però Shakespeare parteix amb avantatge i és que fa servir un idioma molt quotidià  i entenedor. En aquest sentit Dante pot resultar més complicat en un principi i cal conèixer mínimament la història, els personatges que hi apareixen i els valors medievals que Dante defensa. Per això abans de llegir el text cal llegir una mica sobre el text (Crespo té un llibret boníssim editat per Acantilado que serveix perfectament per a aquest propòsit.)

Un personatge

Al llarg de la Commedia apareixen multitud de personatges: papes de Roma, poetes com Arnaut Daniel, Guinizelli o Homer, sants i santes, herois mítics com Ulisses, gegants bíblics, polítics florentins, reines d’Egipte i Cartago o fins i tot el propi Mahoma. Però per a mi el que té un caràcter especialment carismàtic és Virgili, el poeta llatí que acompanya a Dante a través del seu viatge per l’Infern i el Purgatori.

Virgili és el seu mestre, és en qui es veu reflectit l’autor i és aquella ànima extremadament humil que només vol el bé de Dante i que l’ajuda perquè Beatriu així li ho ha demanat. Virgili sempre té pressa per sortir de l’Infern perquè és un lloc esgarrifós però també per veure què hi ha més enllà, què hi ha al Purgatori. Té moltíssima curiositat i tot ho sap. Dante és una mica ximplet, es desmaia constantment i Beatriu és molt altiva i orgullosa. Però Virgili és aquell mestre que tots volem tenir. Qui millor que ell, el màxim poeta de la literatura llatina, per ensenyar-nos tots els misteris?

Un dels moments per a mi més grans de tota l’obra, més punyents, no és cap dels càstigs divins que s’hi presencien, ni la visió del Paradís, ni les paraules de grans homes i dones de l’antiguitat. És el moment en que Dante es gira i Virgili ha desaparegut. Virgili desapareix perquè un cop han pujat a dalt de tot del Purgatori, ell ja no pot seguir, perquè és una ànima condemnada (en tant que no està batejada i no va arribar a conèixer mai la fe de Crist). És en aquest moment que Dante escriu un passatge preciós entorn a l’amor fraternal i l’amor a la saviesa, i al desconsol de saber que ha perdut el seu guia.

Si t’ha agradat Dante, t’agradarà…

Si t’ha agradat Dante, i vols llegir quelcom en prosa, et pot agradar Boccaccio, qui era un gran, gran, gran admirador del poeta florentí. De fet és gràcies a ell que Petrarca (que també et pot agradar) el llegí; és gràcies a Boccaccio  que ara el coneixem com el coneixem. A més, ara sí, Boccaccio escriu obres d’humor ben divertides.

També et pot agradar, si vols llegir poesia, el poeta esmentat abans, Arnaut Daniel, un dels millors i més coneguts trobadors i influència directa de Dante. (Com no, Acantilado té un altre llibret preciós amb les seves poesies).

Si vols llegir quelcom més modern, més “actual”, et pot agradar The Waste Land de T. S. Eliot, un poema més o menys de caràcter èpic que reflecteix molt bé les contradiccions de la fe i del món en el que vivim. És, sense pensar-ho, un dels grans poemes del segle XX.

I, finalment, si vols llegir quelcom “actual” i en prosa, i sobretot si t’ha agradat aquest esperit medieval, aquesta filosofia tan interessant, pots llegir (com no) El nom de la rosa d’Umberto Eco (de fet, en alguns fragments es menciona a Dante i tot!)


CASTELLANO


Una de las cosas que me gustaría conseguir con Lletraferits es que la gente pierda el miedo a los clásicos. Porque los grandes escritores no conocen el paso del tiempo. Y los grandes lectores nos lo demuestran. Hoy os traigo uno de los lectores más àvidos, más apasionados y más sensibles de Dante. Si Marc no consigue quitaros el miedo, no sé quién lo hará.

Escrito por Marc F. Cuyás

Una cita

e par che de la sua labbia si mova / un spirito soave pien d’amore, / che va dicendo a l’anima: Sospira.

Dos Ediciones

Pese a que la cita és del poema XXVI de la Vita Nuova creo que a partir de ahora solo os hablaré de la Commedia (esto de “Divina” fue añadido después de la muerte de Dante). A mi parecer solo hay una traducción de esta obra que valga realmente la pena i es la traducción de Ángel Crespo. Es una traducciónperfecta en muchos sentidos. Pero, como estamos ya a este país, cada vez es más difícil encontrarla. Por ahora, solo está disponible en dos formats: uno, de Seix Barral: un estuche con los tres volúmenes, bilingües y quizás, un poco demasiado cara.

41od94aqrhl-_sx292_bo1204203200_

Font: Amazon

El otros formato, y es el que elijo como edición de tapa dura, es la de Galaxia Gutenberg, de gran formato (esta sí, muy cara) i il·lustrada por Miquel Barceló. Es una edición preciosa. También bilingüe, y con la traducción y notas de Crespo y que si os gusta este texto, os aseguro que merece la pena ir comprando poco a poco los tres volúmenes.

8043872017_2

Font: Iberlibro

La edición de tapa blanda la elijo exclusivamente por las ilustraciones porque es una traducción al francés y ya no la puedo juzgar. Este volumen de Diane de Sellier Éditions recoge todos los dibujos que el gran Sandro Botticelli hizo para este texto dantesco. Vuelve a ser una edición cara pero merece mucho la pena… ¿Por qué? Porque estos dibujos muestran como un texto tan medieval como es el de Dante, en realidad ya está apuntando a la modernidad del Renacimiento.

divine comedie

Font: Selliers Éditions

¿Qué tiene Dante?

Es muy fácil responder a esta pregunta: Dante es el mejor poeta que la Humanidad ha tenido nunca. Sí, puede sonar un poco categórico pero es así. Dante escribió la obra enciclopédica que es la Commedia condensando toda la esencia del ser humano y el espíritu medieval a la vez que lo hace con una belleza impoluta (imposible olvidar sus metáforas), renovando todas las convenciones lingüísticas del momento (el italiano actual es fruto del florentino que él utilizó), dando respuestas a las grandes preguntas que han condicionado el Hombre (tales como la muerte, el amor o la fe), describiendo unos personajes de gran profundidad psicológica (sean hombres o mujeres) y con una intensidad que es imposible que sacuda nuestra alma.

El único que podría competir con todo esto es Shakespeare (el mejor dramaturgo que la Humanidad ha tenido nunca) pero Shakespeare parte con ventaja y es que utiliza un idioma muy cotidiano y entendedor. En este sentido, Dante puede resultar más complicado en un principio y es necesario conocer mínimamente la historia, los personajes que aparecen y los valores medievales que Dante defiende. Por eso, antes de leer el texto, hace falta leer un poco sobre el texto (Crespo tiene un librito buenísimo editado en Acantilado que sirve perfectamente para este propósito).

Un personaje

A lo largo de la Commedia aparecen multitud de personajes: papas de Roma, poetas como Arnaut Daniel, Guinizelli u Homero, santos y santas, héroes míticos como Ulises, gigantes bíblicos, políticos florentinos, reinas de Egipto y Cartago o incluso el propio Mahoma. Pero para mí, el que tiene un carácter especialmente carismático es Virgilio, el poeta latino que acompaña a Dante a través de su viaje por el Infierno y el Purgatori.

Virgilio es su maestro, es en quien se ve reflejado el autor y es aquella alma extremadamente humilde que solo quiere el bien para Dante y que lo ayuda porque Beatriz así se lo ha pedido. Virgilio siempre tiene prisa para salir del Infierno porque es un lugar terrible pero también para poder ver qué hay más allá, qué hay en el Purgatorio. Tiene muchísima curiosidad y todo lo sabe. Dante es un poco simple, se desmaya constantemente y va muy perdido y Beatriz es muy altiva y orgullosa. Pero Virgilio es aquel maestro que todos queremos tener. ¿Quién mejor que él, el máximo poeta de la literatura latina, para enseñarnos todos los misterios?

Uno de los momentos para mí más grandes de toda la obra, más dolorosos, no es ninguno de los castigos divinos que se pueden presenciar, ni la visión del Paraíso, ni las palabras de los grandes hombres y mujeres de la antigüedad. Es el momento en que Dante se gira y Virgilio ha desaparecido. Virgilio desaparece porque una vez han llegado a la cima del Purgatorio, él ya no puede seguir, porque es una alma condenada (en tanto que no está bautizado y no llegó a conocer nunca la fe de Cristo). Es en este momento en que Dante escribe un pasaje precioso en torno al amor fraternal y el amor a la sabiduría, y al desconsuelo de saber que ha perdido su guía.

Si te ha gustado Dante…

Si te ha gustado Dante, y quieres leer algo en prosa, quizás te guste Boccaccio, quien era un gran, gran, gran admirador del poeta florentino. De hecho, es gracias a él que Petrarca (que también te puede gustar) lo leyó; es gracias a Boccaccio que hoy lo conocemos tal y como lo hacemos. Además, ahora sí, Boccaccio escribe obras de humor muy divertidas.

También te puede gustar, si quieres leer poesía, el poeta antes mencionado: Arnaut Daniel, uno de los más grandes y conocidos trovadores e influencia directa de Dante. (Como no, Acantilado tiene un librito precioso con sus poesías.)

Si quieres leer algo más moderno, más “actual”, quizás te guste The Waste Land de T. S. Eliot, un poema más o menos de carácter épico que refleja muy bien las contradicciones de la fe y el mundo moderno en el que vivimos. Es, sin pensarlo, uno de los grandes poemas del siglo XX.

Y, finalmente, si quieres leer algo “actual” y en prosa, y sobre todo si te ha gustado este espíritu medieval, esta filosofía tan interesante puedes leer (como no) El nombre de la rosa de Umberto Eco (¡de hecho, en algunos fragmentos se menciona a Dante y todo!)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s