Bibliòfils

La literatura es mucho más que lo que leemos | It’s Written

Abans de començar m’agradaria demanar disculpes per aquestes setmanes de descontrol al blog (la vida universitària al gener acaba amb qualsevol!). Però aquí estic una setmana més amb unes ganes immenses de trobar-me amb vosaltres i compartir aquesta passió que ens uneix que són els llibres.

Una de les coses que més il·lusió em feien quan vaig començar aquest blog era dedicar entrades a marques i a persones que ens demostren que el que ens conforma com a lletraferits és un amor a la literatura que no acaba en tancar les pàgines d’un llibre, sinó que ens acompanya a cada pas. El mes passat us vaig ensenyar la marca de book-clutches Jack and Heart (ho podeu llegir aquí) i avui us vull mostrar una de les marques que vaig descobrir a la Fira del llibre de Nadal que es va celebrar a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm a Barcelona, ho recordeu? (Si et vas perdre la crònica, la pots llegir aquí).

La marca en qüestió és It’s Written, disseny al servei dels autèntics lletraferits i amants de la paraula. Perquè limitar-se a llegir Proust quan pots vestir-te amb la samarreta de la frase més llarga de A la recerca del temps perdut? “La literatura es molt més que allò que llegim”, i  amb el seu lema comença la nostra història d’amor perquè viure a través i després de les pàgines d’un llibre és la raó de ser de Lletraferits. Per això vull convidar-vos a passejar-vos per la seva pàgina web on trobareu bosses, samarretes i alguns productes més. 

_mg_9440_ok

En el meu cas no vaig voler sortir amb les mans buides i (sorpresa!) em vaig comprar una bossa de tela, concretament la bossa de les influències. Aquesta bossa vindria a ser un emblema per It’s Writtten i està inspirat entre altres coses en el polèmic Cànon Occidental de Harold Bloom. Per a mi s’ha convertit en el recordatori diari de tot el que em queda per llegir.

_mg_9452_ok

Però sense cap dubte a la meva wishlist (i tots aquells que heu hagut d’aguantar-me alguna vegada parlant de llibres seus no us costarà entendre la meva eufòria) es va quedar la samarreta de Balzac, que no se’m treu del cap des del dia que ens vam conèixer. A dies del meu aniversari no és mala idea per un auto-regal.

No sé que us haurà semblat a vosaltres però a mi em té totalment el cor robat. La setmana vinent l’entrada habitual quedarà substituïda per un monogràfic i tornarem al febrer amb més forces que mai i amb moltes ganes de llibres!

I vosaltres, que en penseu del cànon? Calen aquest tipus de llistes? (Va, m’encantaria llegir-vos, animeu-vos a deixar un comentari!)

_mg_9453_ok

CASTELLANO

Antes de ponerme a escribir me gustaría pedir disculpas por estas semanas de descontrol en el blog (¡la vida universitaria en enero termina con cualquiera!). Pero aquí estoy una semana más con unas ganas inmensas de encontrarme con vosotros y compartir esta pasión que nos une que son los libros.

Una de las cosas que más ilusión me hacían al empezar con el blog era dedicar entradas a marcas y personas que nos demuestran que lo que nos conforma como lletraferits es un amor a la literatura que no termina al cerrar las páginas de un libro sino que nos acompaña en cada paso que damos. El mes pasado os enseñé la marca de book – clutches Jack and Heart (lo podéis leer aquí) y hoy os quiero mostrar una de las marcas que descubrí en la Feria del libro de Navidad que se celebró en la Antigua Fábrica de Estrella Damm en Barcelona, ¿os acordáis? (Si te perdiste la crónica, puedes leerla aquí).

La marca en cuestión es It’s Written, diseño al servicio de auténticos literatos y amantes de la palabra. ¿Por qué limitarse a leer a Proust cuando puedes vestirte con la camiseta de la frase más larga de En busca del tiempo perdido? “La literatura es mucho más que lo que leemos” y con su lema empieza nuestra historia de amor, porque vivir a través y después de las páginas de un libro es la razón de ser de Lletraferits. Por eso quiero invitaros a pasearos por su página web donde encontraréis bolsas, camisetas y algunos productos más.

En mi caso no quise salir con las manos vacías y (¡sorpresa!) me compré una bolsa de tela, concretamente la bolsa de las influencias. Esta bolsa vendría a ser un emblema para It’s Written y está inspirado entre otras cosas en el polémico Canon Occidental de Harold Bloom. Para mí se ha convertido en el recordatorio diario de todo lo que me queda por leer.

Pero sin duda en mi wishlist (y todos aquellos que habéis tenido que aguantarme alguna vez hablando de libros suyos no os costará entender mi euforia) se quedó la camiseta de Balzac, que no me la saco de la cabeza desde el día que nos conocimos. A días de mi aniversario no es mala idea para un auto-regalo.

No sé qué os habrá parecido a vosotros pero a mí me tiene el corazón robado. La semana que viene la entrada habitual quedará sustituida por un monográfico y volveremos en febrero con más fuerzas que nunca ¡y con muchas ganas de libros!

Y vosotros, ¿qué pensáis del Canon? ¿Son necesarias este tipo de listas? (Va, me encantaría leeros, ¡animaros a dejar un comentario!)

Anuncis

4 pensaments sobre “La literatura es mucho más que lo que leemos | It’s Written”

  1. A mí sí que me gusta leerte. Voy a hacer mi lista (“mi canon”) de libros para leer con los que recomiendas!!!
    Tengo tres puntos para comentarte a raíz de tu reflexión.
    1. Mi padre y sus hermanos, inmersos en una educación decimonónica allá por el año 1920, se disfrazaban y jugaban, viviendo las historias que leían.
    2. A raíz de la frase más larga de Proust, te recomiendo otro escritor, Jerzy Andrzejewski: Las puertas del paraíso (la cruzada de los niños, escrita en dos párrafos, uno de 180 páginas y otro de una línea).
    3. Otra vez de Proust. Después de leer intensamente durante mis 57 años, la mejor frase, para mí, de la literatura:
    “Cuando nada subsiste ya de un pasado antiguo, cuando han muerto los seres y se han derrumbado las cosas, solos, más frágiles, más vivos, más inmateriales, más persistentes y más fieles que nunca, el olor y el sabor perduran mucho más, y recuerdan, y aguardan, y esperan, sobre las ruinas de todo, y soportan sin doblegarse en su impalpable gotita el edificio enorme del recuerdo”.
    Ja, ja, no soy muy original!!!

    M'agrada

  2. Per descomptat que cal un canon! I si és el de Bloom, millor.
    Ell, pobret meu, mai va voler publicar la llista ditxosa del final i només ho va aconseguir en les edicions italiana i sueca (crec)…

    Va ser el seu gran error i ell ho sap, perquè la gent jutja el llibre no pel contingut (excel·lent) sinó per la llista…

    De totes maneres el canon de Bloom és una guia, no és pas res definitiu. Només vol trobar una mica de sentit comú en aquesta teoria literària amb tantes ganes de fer política. No estudiar Shakespeare per antisemita? No estudiar Dante per misògin? Són coses que no tenen sentit i ell només va voler lluitar contra aquest tipus de coses…

    Bloom és un mestre indiscutible que no viurà massa temps més (està força malalt) i quan mori no sé qui quedarà en aquest món per defensar la literatura…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s